Renata afirma la necessitat del pensament.

Podem viure sense pensar?
¿ Pensar és bàsic per a viure?Jo crec que per als éssers humans sí, perquè pensar és l’única cosa que ens diferéncia dels animals. Si no pensarem seríem com la resta d’èssers vius.Uns èssers que ho fan tot de forma mecànica i que estan com “programats” per a actuar segons els instints els marquen en una determinada situació. Pensar ens permet, a banda de diferenciar-nos de la resta, decidir el què volem i equivocar-nos si hem decidit malament.Hi ha vegades que la realitat on vivim no ens acaba d’agradar i llavors podem, gràcies al pensament, imaginar-nos la realitat que ens agradaria i deixar volar la nostra imaginació, tindre un món paral.lel, per dir-ho d’alguna manera, que els animals irracionals no poden tenir. Ells s’han deconformar en la realitat que tenen, però com que no en poden conèixer una altra perquè no tenen conciència de les coses tampoc els preocupa.Aquest podría ser un inconvenient del pensament. Si no pensem no ens adonem de les coses roïns que hi ha al nostre voltant i per tant tampoc no ens preocupem i vivim de manera més mecànica però més pausada i tranquil.la. Igual que els animals irracionals.
Hi ha gent que pensa que les persones que millor viuen són les que menys pensen, perquè es preocupen menys per les coses i l’única cosa que fan és viure la seva vida sense parar-se a pensar en el que els envolta. Aquestes persones potser viuen més tranquil.les però la majoria acaben fent coses que els perjudiquen i la seva irresponsabilitat els convertix en persones que nosaben què volen. Com els de Gran Hermano, la majoria ha entrat al concursper a emportar-se un premi que els solucione económicament la vida i aixítenir una preocupació menys i viure millor, el que passa és que desprésl’únic que aconsegueixen és que es parle malament d’ells i es guanyenmoltíssimes enemistats parlant de gent que no coneixen de res únicament
Per a mi aquesta forma de vida de pensar poc per a tenir més no és la millor. La gràcia de viure jo pense que està en poder diferenciar les coses bones de les roïnes i saber apreciar les bones, perquè si no pensarem tampoc no seríem capaços de reconéixer els nostres sentiments. No podríem saber quan estem enfadats, o tristos, o enamorats perquè no seríem concients i la vida estaría com buida. Viure podríem viure igualment però tot sería diferent. Per a una persona, que és un animal racional, l’única forma de poder arribar a la felicitat alguna vegada és a través del pensament, perquè el nostre pensament ens ho condiciona tot.Ens ajuda a reconèixer les postres emocions, a rectificar els erros i a gaudir de les coses.
En resum, i per a contestar la pregunta de si es pot viure sense pensar, jo crec que com a poder si que es pot però sería una vida buida i plana,no tindria l’emoció dels sobresalts i les sorpreses que ens produïx el pensament.