dilluns, 5 de març de 2007

Isabel ens descriu el món.

UNA D' EXTRATERRESTRES
Va baixar de la nau i es va apropar lentament. Al principi no sabia si refiar-me'n d'ell (qui ho faria d'un extraterrestre?). Però, finalment em va convèncer. Li vaig dir hola, però, per la seva expressió vaig pensar que segurament no entendria res del que jo li digués si venia d'un altre planeta. Li havia de parlar per gestos, i encara així no pareixia saber ben bé el que jo li volia dir. Com vaig poder, el vaig fer entrar a ma casa.Ho mirava tot sense saber el que era o per a què servia. Jo em sentia un poc estranya volent explicar-li coses a algú amb qui no podia parlar ni tan sols amb gestos. I no només era ell qui no m'entenia a mi; jo no comprenia què era el que m'intentava dir quan produïa aquells sorolls tan desconeguts per mi.Vam passar així uns quants dies. Cada volta ens enteníem millor (encara que no del tot) i va arribar el dia en què se n'havia d'anar.Fins aquell moment sempre m'havia preguntat què es sentiria intentant conversar amb algú que parla una altra llengua. Ara ja sé que això serà més fàcil que parlar amb algú d'un altre planeta.