Isabel analitza la televisió.

La televisió és com un gran teatre on tot està preparat amb anterioritat: els productors s'han preocupat de buscar convidats professionals, gent acostumada a parlar en públic, i s'han encarregat de repartir-los "el guió". Quan aquestes persones parlen al programa són conscients del que diuen i del que poden i no poden dir. A més, a la televisió es surt amb unes condicions determinades: s'imposa el tema del que s'ha de parlar, hi ha un límit de temps, etc.