Renata i les teories del llenguatge.

LES TEORIES DEL LLENGUATGE

En cadascun del textos es veu reflexada una d’aquestes dues teories del llengustge.

AGUSTINIANA; a cada paraula li correspon un concepte.

WITTGENSTENIANA; la paraula depén del contexte.

El primer text “con el corazón el la mano” esta lligat a la teoria bigustiniana.

La parella d’enamorats, mentre son amics, no li dona importancia a la sinceritat, prefereixen dir-se minimentides que els permeten seguir com a bons amics, Pero en el moment en que començen a eixir decideixen dir-se sempre la veritat absoluta i aixo fa que acaben tirant-se a sobre tots els defectes i renyint per una ximpleria.

Aixo demostra que la paraula veritat, o be sinceritat a tingut significats diferents segons el contexte. En el contexte d’amistat era una veritata a mitges amb mentides piadoses pero en el context amoros era una veritat absoluta.

Un cas prou comu de la teoria bigustiniana es la paraula banc. Banc pot tenir molts significats. Banc de peixos, de diners, per a seure…pero depenent del context entenem a qiuin dels significats ens referim. Si jo dic anire al banc a treure diners thotom enten perfectament a quin banc m’he referit.

El segon text “El nombre de la rosa” es referix a la teoria agustiniana. El narrador que parla nombra cada concepta amb una paraula que esta lligada a ell siga quin siga el context, es a dir, a cada paraula li correspon un concepte. Per exemple quan parla de una ovella diu que el seu nom es ovis perque des dels temps primitius s’utilitza en sacrificis rituals. Aquesta teoria abarca qualsevol paraula que siga impossible de confondre encara que no estiga definit el context. Si jo dic ‘motxilla’ tot el mon sap a que hem referesc sense necessitat d’especificar; ‘motxilla on porte els llibres’. També es veritat que cada persona pensara en una motxilla diferent, pero aixó ja es un altre tema de subjectivitat.

La cosa es que encara que la motxilla que imagina cada persona no siga igual totes es referixen al mateix.

Gracies als exemples d’aquests textos resulta molt mes facil reconeixer i entendre les teories del llenguatge.

Renata parla sobre el culte al cos.

*El CuLtO aL cUeRpO*

Vivimos en una sociedad donde lo que más se valora es el físico. Queremos tener el cuerpo perfecto y, para ello, somos capaces de lo que sea: pasar hambre, matarnos a hacer deporte etc.

Aunque las modas hayan cambiado y ahora, cualquier mujer o niña quiera tener el cuerpo de una chica de 17 o 18 años, los principales afectados por el problema del físico son los adolescentes.

Algunos complejos vienen determinados por la psicología, ya que si una persona se siente bien consigo misma y se ve guapa lo reflejará a los demás.

Lo que pasa es que la sociedad y, sobretodo, los medios de comunicación nos manipulan haciéndonos creer que necesitamos cambiar nuestro cuerpo, y todo para sacar beneficio económico de ello. Una prueba de esto es el nuevo programa “cambio radical”, en el que intentan convencernos de que si no tenemos el cuerpo perfecto, el tipo de físico que marca ahora la sociedad, tenemos que estar insatisfechos y operarnos. Si es cierto que hay complejos que nos amargan la vida como una malformación o algo así y al operarlos y quitárnoslos nos sentimos mejor, pero hay otros complejos que son tonterías que no vale la pena intervenir porque al fin y al cabo una operación es una operación sea de estética o de cualquier otra cosa. También hay operaciones que parecen ir contra natura, haciendo parecer que una mujer de 56 años tiene 20. De todas maneras nosotros tenemos la última opinión respecto a nuestro físico y si realmente tenemos un complejo y creemos que operarnos nos solucionará la vida o nos hará estar mejor tenemos todo el derecho a hacerlo.

¿Exige la sociedad a las mujeres que tengamos un cuerpo perfecto?

Parece ser que si, en televisión es muy normal ver a hombres gordos y tal, pero si sale una mujer gorda enseguida se la critica. La mujer siempre ha tenido inferioridad respecto al hombre y le ha costado mucho destacar en campos que no sean la belleza.

¿Dónde está el límite de las operaciones?

Simplemente, no hay. Puede pasar que nos queramos operar una cosa, pero mientras tengamos dinero no pondremos límite y siempre querremos más y eso se convertirá en un ciclo que no para.

Está bien preocuparse por el cuerpo y cuidarse, pero sin obsesionarse, lo mejor es aceptarnos tal como somos.

Les reflexions platòniques de Renata

*Plató*
Plató va ser un deixeble de Sócrates que va viure en una época prou difícil
per a la mentalitat que ell tenia.
Ens podem situar en el s.VII a.C. en Grècia, on governaven els ofistes, un
grup de gent que parlava per a convèncer. Plató no estava d'acord amb això.
Ell creia que hi havia uns valors absoluts,i que deuria haver un govern
format per filòsofs.
Plató dividia la realitat en graus diferents:
-Inteligible: idees i matemàtiques.
-Sensible: objectes i imatge.
Rubén i Angel ens van explicar el mite de la caverna de Plató on es pot
veure més o menys bé aquesta classificació, ja que les persones que només
veien ombres estaven en el grau sensible perquè el seu coneixement es
limitava a la imatge dels objectes que es reflectaven a la paret que ells
veien. Aquestes persones en el moment en que sortien de la caverna i
arribaven a la llum pasaven al grau inteligible, ja eren capaços d'estar en
contacte amb les matemàtiques i amb les idees.

Una frase que podria definir la idea de Plató es la següent:
"La idea que tenim en el cap és el coneixement,el que veiem és la opinió"
Aquesta afirmació es podria explicar amb un exemple senzill:
Quan veiem qualsevol objecte,diguem una taula,el que pensem és el
coneixement de que el que estem veient és una taula, d'altra banda,el que
realment estem veient és una simple opinió. Jo puc veure una taula i pensar
què ès verda,de fusta i té quatre potes,però això només ès la meva opinió
sobre la taula en concret. L'ùnica cosa certa és que això ès un objecte al
que jo anomene taula perquè m’han dit que es diu així però no podem tenir la
certesa de que siga sempre una taula perquè en un futur sempre es pot
convertir en una cadira,una porta o simplement un tros de fusta i prou
.Llavors jo haurè estat equivocada al dir-li taula perquè ja no ho serà,la
realitat haurà canviat.
En la meva opinió el que diu Plató es una cosa molt rebuscada perquè segons
ell la realitat sembla ser una cosa que tenim en el cap però que no arriba
de ser del tot certa…no sé, una cosa un poc estranya…
Les coses semblen més fàcils sense donar-lis tantes voltes.
Així i tot no ès pot dir que Plató estiquera equivocat en les seves
reflexions, perquè una cosa si que ès certa ,tot pot anar canviant.

Renata afirma la necessitat del pensament.

Podem viure sense pensar?
¿ Pensar és bàsic per a viure?Jo crec que per als éssers humans sí, perquè pensar és l’única cosa que ens diferéncia dels animals. Si no pensarem seríem com la resta d’èssers vius.Uns èssers que ho fan tot de forma mecànica i que estan com “programats” per a actuar segons els instints els marquen en una determinada situació. Pensar ens permet, a banda de diferenciar-nos de la resta, decidir el què volem i equivocar-nos si hem decidit malament.Hi ha vegades que la realitat on vivim no ens acaba d’agradar i llavors podem, gràcies al pensament, imaginar-nos la realitat que ens agradaria i deixar volar la nostra imaginació, tindre un món paral.lel, per dir-ho d’alguna manera, que els animals irracionals no poden tenir. Ells s’han deconformar en la realitat que tenen, però com que no en poden conèixer una altra perquè no tenen conciència de les coses tampoc els preocupa.Aquest podría ser un inconvenient del pensament. Si no pensem no ens adonem de les coses roïns que hi ha al nostre voltant i per tant tampoc no ens preocupem i vivim de manera més mecànica però més pausada i tranquil.la. Igual que els animals irracionals.
Hi ha gent que pensa que les persones que millor viuen són les que menys pensen, perquè es preocupen menys per les coses i l’única cosa que fan és viure la seva vida sense parar-se a pensar en el que els envolta. Aquestes persones potser viuen més tranquil.les però la majoria acaben fent coses que els perjudiquen i la seva irresponsabilitat els convertix en persones que nosaben què volen. Com els de Gran Hermano, la majoria ha entrat al concursper a emportar-se un premi que els solucione económicament la vida i aixítenir una preocupació menys i viure millor, el que passa és que desprésl’únic que aconsegueixen és que es parle malament d’ells i es guanyenmoltíssimes enemistats parlant de gent que no coneixen de res únicament
Per a mi aquesta forma de vida de pensar poc per a tenir més no és la millor. La gràcia de viure jo pense que està en poder diferenciar les coses bones de les roïnes i saber apreciar les bones, perquè si no pensarem tampoc no seríem capaços de reconéixer els nostres sentiments. No podríem saber quan estem enfadats, o tristos, o enamorats perquè no seríem concients i la vida estaría com buida. Viure podríem viure igualment però tot sería diferent. Per a una persona, que és un animal racional, l’única forma de poder arribar a la felicitat alguna vegada és a través del pensament, perquè el nostre pensament ens ho condiciona tot.Ens ajuda a reconèixer les postres emocions, a rectificar els erros i a gaudir de les coses.
En resum, i per a contestar la pregunta de si es pot viure sense pensar, jo crec que com a poder si que es pot però sería una vida buida i plana,no tindria l’emoció dels sobresalts i les sorpreses que ens produïx el pensament.

El vol de la intel·ligència (Renata).

1-Es igual o més important fins i tot, saber viure en la societat, entendre els nostres sentiments i actuar bé davant qualsevol situació que saber de memòria la vida d'algún escriptor o ser una màquina fent problemes de trigonometria.
2-Si podem, hem de ser intel.ligents per a transformar la realitat en alguna cosa nostra.

Ens podem fiar de la ciència?

Renata Chordà valora la veritat científica.
La ciencia y la verdad van unidas porque la ciencia nos muestra la verdad delas cosas, por ejemplo cuando hay una asesinato podemos fiarnos de lo quenos dicen las personas implicadas o en las pruebas que nos da la escena delcrimen, es mejor que no nos fiemos demasiado de las personas porqueseguramente nos mentirán, sin embargo podemos estar seguros de que laspruebas científicas que hallemos nos dirán siempre la verdad.